MALDITAS LAS GUERRAS

Quan m'afligia per aquest dia de tempesta,
el dia que tenia destinat, sentenciat, que m'esquinçava,
el dia que tenia destinat, sentenciat, que m'esquinçava,
a mi, Senyora d'Ur;

per més que m'estremís davant el dia de tempesta,
el dia de tempesta destinat, sentenciat, que m'esquinçava,
el dia de tempesta que em tenien destinat,
jo no podria escapar-me del dia fatídic.

Vaig veure de cop que no hi hauria més dies feliços al meu regne,
no, no hi hauria més dies feliços al meu regne.
Per més que m'estremís davant d'aquella nit,
aquella nit de plany cruel que tenia destinada,
jo no podria escapar-me del dia fatídic.

M'esglaiava la destrucció arranadora que duria la tempesta,
i de cop, al meu llit, a la nit,
damunt el meu llit, de nit, la son no em va prendre.
I de cop, al meu llit, de nit, l'oblit,
damunt del meu llit l'oblit no em va prendre.

Fragmento de “Plany de Ningal per la destrucció d'Ur”, de Maleïdes les guerres. Poesia universal de tots els temps sobre el desastres de la guerra, selección de Jordi Cornudella. (Traducción del mesopotámico por Segimon Serrallonga).

La cité entière, Max Ernst.